"Nathan, baixes a sopar?"
Va sonar un cop a la porta d'en Nathan quan va sentir la veu de la seva mare. Nathan, de dotze anys, jugava a un videojoc de trets al seu ordinador. Era un nen alt, cabell fosc i ulls verds. Va ser bo en els jocs; li agradava disparar, matar extraterrestres i qualsevol obstacle que s'interposi en el seu camí. El videojoc de trets favorit de Nathan era Destiny Franchise. Aquesta nit, estava jugant a un joc d'històries de Destiny 2 en línia, però el lloc web es va tancar de sobte. Va apagar l'ordinador i després el va tornar a encendre. Va iniciar sessió al lloc web del joc, però va trobar un nou joc esgarrifós que implicava matar extraterrestres. Era una nova història de Destiny 2 desenvolupada per un fan boig a qui li encantava el joc. El logotip de Bungie havia estat substituït pel logotip d'un drac amb una cama humana que sobresurt de la boca. A Nathan li va encantar aquest nou joc.
Els gràfics eren tan reals que la sang esquitxava per tota la pantalla cada vegada que matava un extraterrestre. Va sentir una pujada d'adrenalina mentre disparava una sèrie de bales al cap d'un extraterrestre.
"Nathan". Va trucar la mare.
"Estic venint." va dir Nathan.
"Donat pressa; saps que és groller fer esperar a la gent", va dir la mare.
Era l'aniversari del pare de Nathan, així que tenien convidats a la casa.
"Vols actualitzar el joc al mode realitat?"Va preguntar una veu femenina de l'ordinador.
"Sí".
"Estàs sol? El mode de realitat és perillós i s'ha de jugar quan estàs sol".
"Sí." Nathan va mentir.
Un so crit va omplir l'aire i l'habitació de Nathan va aparèixer a la pantalla de l'ordinador. Les altres parts de la casa també van aparèixer a la pantalla. Nathan podia veure els convidats a baix; el seu avi era a la cuina, mentre que la seva mare era fora de la seva porta.
T'han avisat.
El cor li bategava a les orelles, i sabia que alguna cosa bogeria estava a punt de passar.
Vas mentir. T'assumeixes la responsabilitat del que passi aquesta nit?
"Sí", va escriure Nathan.
Una llum vermella brillant va sortir de la pantalla de l'ordinador. Estava fascinat per la llum. Els ulls d'en Nathan es van transformar lentament fins que brillaven. Va sentir una sensació de cremada al cap i va cridar. Va sortir tambaleant de l'habitació, movent els braços al voltant, per trobar el seu camí.
"Hi ha un extraterrestre darrere teu". La veu de l'ordinador li va xiuxiuejar a les orelles.
En Nathan es va girar, agafant un pòquer de foc que hi havia al costat de l'escala.
"Nathan, estàs bé?" va preguntar la seva mare.
Va aixecar el poker de foc per sobre del seu cap mentre s'acostava a ella. Va fer un pas enrere mentre la por l'envoltava. Nathan semblava diferent i espantador.
"Algú truqui a la policia!" Ella va cridar.
En Nathan va sentir el so crit de l'extraterrestre. Va apuntar el pòquer de foc de ferro a l'extraterrestre, i va perforar l'estómac de la criatura. Nathan va treure el ferro i va llepar-hi la sang. Va donar una puntada de peu al cos de la seva mare, que va rodar per les escales i va caure a terra amb un fort cop.
La família d'en Nathan va sortir corrents del menjador. Van cridar quan van veure el cos a terra. Quan Nathan va mirar la seva família, no la va reconèixer. Pensava que eren extraterrestres; el seu pare semblava un perillós depredador. Va llançar el pòquer al seu pare i li va passar pel cor. Els altres van cridar i van córrer cap a la porta. Nathan va mirar la porta i es va tancar. Els convidats i els germans de Nathan van cridar mentre intentaven obrir la porta.
La germana gran de Nathan, Anne, va trucar a la policia mentre s'amagava sota la taula del menjador. Nathan es va posar sobre el cos del seu pare i li va clavar el ferro al pit diverses vegades. La sang li esquitxava la cara mentre reia mecànicament.
Nathan pensava que encara estava jugant el joc. Li va encantar la versió actualitzada del joc, semblava tan real i els crits de sang dels extraterrestres van ressonar a les seves orelles. Nathan va clavar el ferro al cor del seu pare i el va arrencar. Va fregar els dits a l'òrgan sagnant de la seva mà, se sentia càlid.
Anne es va arrossegar darrere del seu germà i li va saltar damunt. Nathan la va llançar contra la paret i se li va esquerdar el crani. Una matèria gruixuda de color grisenc s'esgotava pels costats de la cara de l'Anne mentre s'enfonsava a terra. Nathan va mirar els convidats que eren a la porta, intentant obrir-la. Va agafar un home pels colls i li va ficar el poker de foc a la boca, la sang va sortir de la boca de l'home i va regatejar per la seva camisa blanca. En Nathan va sentir una ràfega d'emoció en veure la sang; va fer lliscar el ferro a l'ull dret de l'home i li va treure l'ull.
En Nathan va llençar el cos a terra i va caminar cap als altres. La porta es va obrir de cop i uns policies van entrar precipitadament, amb les armes a la mà.
"Pas enrere." Els policies van cridar.
Els llums de la casa es van apagar de sobte i l'ordinador de l'habitació d'en Nathan es va apagar. Es va estavellar a terra; convulsions i després va quedar inconscient.
Diverses hores més tard, Nathan es va despertar en un hospital psiquiàtric. Les seves mans i cames estaven encadenats al llit.
Mai més va tornar a ser el mateix.
Sempre va sentir un impuls boig de matar; de vegades, l'impuls era tan fort que li arrencava la carn dels braços amb les dents.
L'avi d'en Nathan va dir als policies que alguna cosa en el joc va canviar el seu nét, però ningú s'ho va creure. Els policies van comprovar l'ordinador de Nathan, però tot el que van trobar al seu historial de navegació va ser un enllaç a un videojoc de trets inofensiu.
